emporter

Pronúncia: ɑ̃poʀte
    verb transitiu
  1. emportar-se pron, endur-se pron. Les voleurs ont emporté tout l’argent, els lladres es van emportar tots els diners.
  2. emportar-se pron, endur-se pron, arrabassar, arrencar. Une bombe lui emporta la main, una bomba li va arrabassar la mà.
  3. apoderar-se de pron, emparar-se de pron, conquerir, prendre, arrabassar. Les soldats emportèrent la tranchée à la baïonnette, els soldats van conquerir la trinxera a la baioneta.
  4. antigament [remporter] emportar-se pron.
  5. [entraîner] arrossegar, emportar-se pron, endur-se pron, portar.
    • [comporter] comportar.
  6. autant en emporte le vent cinematografia allò que el vent s’endugué.
  7. emporter qqch de haute lutte figuradament conquerir una cosa en dura lluita.
  8. emporter la bouche (ou la gueule) cremar [a la boca, un menjar].
  9. emporter le morceau (ou la pièce) figuradament i antigament criticar (o rebentar).
  10. l’emporter guanyar (o dominar, o predominar, o prevaler, o sobrepujar infr) .
  11. plat à emporter plat (o menjar) per emportar-se (o per endur-se).
  12. vous ne l’emporterez pas au (ou en) paradis no us ho emportareu pas a l’altre món.
    13. verb pronominal
  13. [une personne] enrabiar-se, enfurismar-se, irritar-se, esclatar intr, encolerir-se lit, enfuriar-se lit, embravir-se lit.
  14. [les chevaux] desbocar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç