Pronúncia: ɑ̃kɑdʀe
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament emmarcar, enquadrar.
- encerclar, envoltar, voltar, rodejar, emmarcar, enquadrar. Des cheveux blonds encadraient un visage rond, uns cabells rossos encerclaven una cara rodona.
- [escorter] escortar, custodiar.
-
ciències militars
incorporar, enquadrar.
• [une troupe] enquadrar, comandar. - [des employés] enquadrar, dirigir.
- ne pas pouvoir encadrer qqn figuradament i familiarment no poder aguantar (o suportar) algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç