encaisser

Pronúncia: ɑ̃kese
    verb transitiu
  1. antigament [mettre dans une caisse] encaixar, encaixonar.
  2. [resserrer] encaixonar, engorjar. Les rochers qui encaissent la route, les roques que encaixonen la carretera.
  3. [mettre en caisse, toucher] cobrar, ingressar (a la caixa). Il me faut encaisser un chèque, haig de cobrar un xec.
  4. figuradament i familiarment encaixar, aguantar, suportar. Il encaisse bien les coups, encaixa bé els cops.
  5. être encaissé -ée estar (o passar) encaixonat -ada. Le fleuve était profondément encaissé, el riu passava profundament encaixonat (engorjat).
  6. ne pas encaisser qqn figuradament i familiarment no poder aguantar (o suportar, o sofrir) algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç