enclaver

Pronúncia: ɑ̃klave
    verb transitiu
  1. [territoire] enclavar.
  2. [terrain] aïllar, envoltar, rodejar.
  3. envoltar, voltar, rodejar. Une route enclavée entre des champs, una carretera envoltada de camps.
  4. [deux pièces] encaixar, acoblar.
    5. verb pronominal
  5. enclavar-se.
  6. connectar-se.
  7. figuradament engegar-se, començar intr.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç