Pronúncia: ɑ̃kɔʀ
-
adverbi
- encara. Il était encore jeune, encara era jove. Elle est encore plus mince que toi, encara és més prima que tu. Si encore il était grand ! mais il est petit !, si encara (almenys) fos alt! però és baix!
- un -a altre -a, més. Encore une fois, una vegada més (una altra vegada). Encore vous !, una altra vegada vosaltres! Encore ! encore !, encara! encara! (més! més!)
- encore que encara que (o bé que, o per bé que, o baldament lit) .
- et encore ! i encara (gràcies)!
- et puis quoi encore ? què més voleu (o què més vols)?
- mais encore ? què més?
- pas encore no encara (o encara no).
- que vous faut-il encore ? què més voleu?
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç