endimancher

Pronúncia: ɑ̃dimɑ̃ʃe
    verb intransitiu
  1. mudar.
  2. verb pronominal
  3. mudar-se, endiumenjar-se.
  4. être endimanché -ée anar mudat -ada (o endiumenjat -ada, o semblar que surt de la capsa) [algú].
    • anar envestigat -ada infr.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç