endormir

Pronúncia: ɑ̃dɔʀmiʀ
    verb transitiu
  1. adormir.
  2. adormir, avorrir, fer venir son a. L’orateur avait endormi son auditoire, l’orador havia adormit l’auditori.
  3. medicina adormir, anestesiar.
  4. figuradament [la douleur, etc] calmar, apaivagar.
    1. [enjôler] entabanar, engalipar, encantar, embabaiar, ensopir fam.
    2. distreure, allunyar, dissipar. Endormir les soupçons, allunyar les sospites.
    5. verb pronominal
  5. pròpiament i figuradament adormir-se.
  6. figuradament atenuar-se, apaivagar-se, mitigar-se. Leurs remords se sont endormis, els seus remordiments s’han apaivagat.
  7. s’endormir dans le Seigneur cristianisme dormir en la pau del Senyor.
  8. s’endormir du sommeil de la tombe figuradament dormir el son etern (o dormir en pau).
    • s’endormir sur le rôti familiarment adormir-s’hi (o encantar-s’hi, o dormir a la palla).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç