Pronúncia: ɑ̃fɛʀ
-
masculí
- pròpiament i figuradament infern. L’enfer de la drogue, l’infern de la droga.
- figuradament [d’une bibliothèque] infern.
- plural (els) inferns.
-
d’enfer
d’infern (o infernal, o terrible).
Avoir une vie d’enfer, tenir una vida d’infern (infernal) .
• sensacional (o genial). J’ai une idée d’enfer, tinc una idea genial. - feu d’enfer foc d’infern.
- jouer un jeu d’enfer jugar fort.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç