enfiler

Pronúncia: ɑ̃file
    verb transitiu
  1. enfilar. Enfiler une aiguille, enfilar una agulla.
  2. [mettre à la suite] empalmar.
  3. [un vêtement] posar-se pron.
  4. [un chemin, etc] enfilar. Enfiler un long tunnel, enfilar un llarg túnel.
  5. ciències militars enfilar.
  6. antigament [tromper] enganyar, enredar, engalipar.
  7. popularment (baiser) fotre un clau a, penetrar.
  8. enfiler des perles figuradament i familiarment pentinar el gat (o passar el rosari).
    9. verb pronominal
  9. cruspir-se, calar-se, clavar-se. S’enfiler un plat de fèves, cruspir-se un plat de faves.
  10. carregar tr. S’enfiler tout le travail, carregar tota la feina.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç