enhardir

Pronúncia: ɑ̃aʀdiʀ
    verb transitiu
  1. enardir, embravir, envalentir.
    2. verb pronominal
  2. [à] atrevir-se, envalentir-se, enardir-se, embravir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç