Pronúncia: ɑ̃ʀaʒe
-
verb intransitiu
- [de] estar enrabiat -ada (per), fer ràbia. Il enrage de devoir étudier, li fa ràbia haver d’estudiar.
- faire enrager fer enrabiar (o fer empipar).
- enrager dans sa peau estar mort -a de ràbia (o treure foc pels queixals).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç