Pronúncia: ɑ̃v(ə)lɔpe
-
verb transitiu
- embolicar. Envelopper qqch dans du papier, embolicar alguna cosa amb paper.
- [entourer en recouvrant] embolcar, embolcallar, envolupar. L’obscurité enveloppait le village, la foscor embolcallava el poble.
- [entourer pour cacher] embolcar, embolcallar, amagar, dissimular.
- infreqüent ciències militars encerclar, envoltar, rodejar, embarrerar.
- antigament atrapar, enredar.
-
je vous l’enveloppe ?
li ho embolico (o vol que li ho emboliqui)?.
• familiarment [pour conclure une vente] hi està (hi esteu) d’acord? - enveloppé -ée figuradament [personne] refet -a.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç