Pronúncia: ɑ̃vi
-
femení
- enveja. Être rongé d’envie, estar rosegat per l’enveja. Son sort était digne d’envie, tenia una sort digna d’enveja.
- ganes pl. Elle ressentait une furieuse envie de parler, sentia unes ganes boges de parlar. Contenter, satisfaire, passer son envie, passar-li les ganes (satisfer el desig). Quelle envie lui a pris ?, quin desig li ha vingut de cop?
- [de femme enceinte] enveja, desig m.
- [petites peaux autour des ongles] repeló m, repel m, desenemic m.
- avoir envie de desitjar (o tenir, o cobejar). J’avais envie d’une voiture, desitjava tenir un cotxe. Il avait envie d’une femme jeune, desitjava (cobejava) una dona jove.
- brûler d’envie figuradament morir-se d’enveja.
- envie de parler xerrera.
- envie de pisser familiarment pixera.
- envie de se gratter gratera.
- envie de vomir vomitera (o ganes de vomitar).
- faire envie familiarment fer enveja (o fer denteta, o desvetllar el desig).
- il me prend envie de... em venen ganes de...
- il vaut mieux faire envie que pitié val més fer enveja que llàstima.
- je n’ai pas très envie de familiarment no tinc moltes (o gaires) ganes de.
- mourir d’envie de qqch figuradament morir-se de ganes d’alguna cosa.
- regarder avec un œil (ou avoir un regard) d’envie mirar amb enveja (o cobejar).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç