envie

Pronúncia: ɑ̃vi
    femení
  1. enveja. Être rongé d’envie, estar rosegat per l’enveja. Son sort était digne d’envie, tenia una sort digna d’enveja.
  2. ganes pl. Elle ressentait une furieuse envie de parler, sentia unes ganes boges de parlar. Contenter, satisfaire, passer son envie, passar-li les ganes (satisfer el desig). Quelle envie lui a pris ?, quin desig li ha vingut de cop?
  3. [de femme enceinte] enveja, desig m.
  4. [petites peaux autour des ongles] repeló m, repel m, desenemic m.
  5. avoir envie de desitjar (o tenir, o cobejar). J’avais envie d’une voiture, desitjava tenir un cotxe. Il avait envie d’une femme jeune, desitjava (cobejava) una dona jove.
  6. brûler d’envie figuradament morir-se d’enveja.
  7. envie de parler xerrera.
  8. envie de pisser familiarment pixera.
  9. envie de se gratter gratera.
  10. envie de vomir vomitera (o ganes de vomitar).
  11. faire envie familiarment fer enveja (o fer denteta, o desvetllar el desig).
  12. il me prend envie de... em venen ganes de...
  13. il vaut mieux faire envie que pitié val més fer enveja que llàstima.
  14. je n’ai pas très envie de familiarment no tinc moltes (o gaires) ganes de.
  15. mourir d’envie de qqch figuradament morir-se de ganes d’alguna cosa.
  16. regarder avec un œil (ou avoir un regard) d’envie mirar amb enveja (o cobejar).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç