envier

Pronúncia: ɑ̃vje
    verb transitiu
  1. envejar. Tout le monde l’envie, tothom l’enveja. Elle lui enviait sa chance, li envejava la seva sort.
  2. n’avoir rien à envier à no tenir res a envejar de.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç