Pronúncia: ɑ̃vwaje
-
verb transitiu
- enviar, trametre. J’ai déjà envoyé les lettres, ja he enviat les cartes.
- engegar, llançar, tirar. Elle avait envoyé deux coups de feu, havia tirat dos trets.
- familiarment [un coup] donar, clavar, etzibar.
- envoyer balader (ou promener , ou paître , ou coucher) figuradament i familiarment engegar a passeig (o a dida, o a prendre la fresca, o a pastar fang).
- envoyer chercher anar a cercar (o a buscar).
- envoyer chez qqn antigament enviar un missatger a casa d’algú.
- envoyer qqn dans l’autre monde enviar algú a l’altre món (o a l’altre barri fam) .
- envoyer qqn sur les roses figuradament i familiarment engegar (o no fer ni cas a, o clavar un moc a) algú.
- envoyer valser qqch figuradament engegar una cosa en doina (o a can Pistraus).
- ne pas l’envoyer dire (à qqn) no costar-li gaire de dir-ho. verb pronominal
- enviar-se, trametre’s.
-
familiarment
enviar-se, engolir-se, cruspir-se, clavar-se fam.
• [prendre pour soi] clavar-se, fúmer-se. Ils s’étaient envoyé presque tout le chemin à pied, s’havien clavat quasi tot el camí a peu. - popularment [faire l’amour avec qqn] tirar-se [algú]. Je me l’enverrais bien, prou que me la tiraria.
-
s’envoyer en l’air
figuradament i familiarment
passar-s’ho de conya.
• flipar.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç