envoyer

Pronúncia: ɑ̃vwaje
    verb transitiu
  1. enviar, trametre. J’ai déjà envoyé les lettres, ja he enviat les cartes.
  2. engegar, llançar, tirar. Elle avait envoyé deux coups de feu, havia tirat dos trets.
  3. familiarment [un coup] donar, clavar, etzibar.
  4. envoyer balader (ou promener , ou paître , ou coucher) figuradament i familiarment engegar a passeig (o a dida, o a prendre la fresca, o a pastar fang).
  5. envoyer chercher anar a cercar (o a buscar).
  6. envoyer chez qqn antigament enviar un missatger a casa d’algú.
  7. envoyer qqn dans l’autre monde enviar algú a l’altre món (o a l’altre barri fam) .
  8. envoyer qqn sur les roses figuradament i familiarment engegar (o no fer ni cas a, o clavar un moc a) algú.
  9. envoyer valser qqch figuradament engegar una cosa en doina (o a can Pistraus).
  10. ne pas l’envoyer dire (à qqn) no costar-li gaire de dir-ho.
  11. verb pronominal
  12. enviar-se, trametre’s.
  13. familiarment enviar-se, engolir-se, cruspir-se, clavar-se fam.
    • [prendre pour soi] clavar-se, fúmer-se. Ils s’étaient envoyé presque tout le chemin à pied, s’havien clavat quasi tot el camí a peu.
  14. popularment [faire l’amour avec qqn] tirar-se [algú]. Je me l’enverrais bien, prou que me la tiraria.
  15. s’envoyer en l’air figuradament i familiarment passar-s’ho de conya.
    • flipar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç