Pronúncia: epɛ -ɛs
-
adjectiu
- gruixut -uda, doble reg. Un mur épais, una paret gruixuda. Il a les lèvres épaisses, té els llavis gruixuts.
- rabassut -uda.
- espès -essa. Un brouillard épais, una boira espessa.
- [serré] atapeït -ïda.
- [chevelure] espès -esa, atofat -ada, atapeït -ïda.
- [forêt] espès -essa, atofat -ada, aplantinat -ada, atapeït -ïda.
-
figuradament
gruixut -uda, poc fi -ina.
Une plaisanterie épaisse, una broma gruixuda .
• espès -essa, obtús -usa, totxo -a fam. - avoir la langue épaisse tenir la llengua balba (o espessa). masculí
- espessor f. Elle était restée au plus épais de la foule, s’havia quedat en l’espessor de la gent. adverbi
- atapeït. Semer épais, sembrar atapeït.
- familiarment gaire. Il n’y en avait pas épais, no n’hi havia pas gaire.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç