épais
| -aisse

Pronúncia: epɛ -ɛs
    adjectiu
  1. gruixut -uda, doble reg. Un mur épais, una paret gruixuda. Il a les lèvres épaisses, té els llavis gruixuts.
  2. rabassut -uda.
  3. espès -essa. Un brouillard épais, una boira espessa.
  4. [serré] atapeït -ïda.
  5. [chevelure] espès -esa, atofat -ada, atapeït -ïda.
  6. [forêt] espès -essa, atofat -ada, aplantinat -ada, atapeït -ïda.
  7. figuradament gruixut -uda, poc fi -ina. Une plaisanterie épaisse, una broma gruixuda .
    • espès -essa, obtús -usa, totxo -a fam.
  8. avoir la langue épaisse tenir la llengua balba (o espessa).
  9. masculí
  10. espessor f. Elle était restée au plus épais de la foule, s’havia quedat en l’espessor de la gent.
  11. adverbi
  12. atapeït. Semer épais, sembrar atapeït.
  13. familiarment gaire. Il n’y en avait pas épais, no n’hi havia pas gaire.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç