Pronúncia: epɑ̃ʃe
-
verb transitiu
- infreqüent vessar.
- figuradament esplaiar, desfogar, esbravar. Épancher une peine, esplaiar una pena. verb pronominal
- escampar-se, estendre’s.
- esplaiar-se, desfogar-se, esbravar-se. Il s’épanchait auprès de son ami, es desfogava amb el seu amic.
- antigament abocar-se, caure intr.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç