Pronúncia: epaʀɲe
-
verb transitiu
- [économiser] estalviar. Épargner de l’argent, estalviar diners. Épargner sur la nourriture, estalviar en menjar.
- art deixar en blanc.
- [traiter avec ménagement] no ferir, tractar amb indulgència, tenir miraments envers, estalviar patiments. Épargner l’amour-propre de qqn, no ferir l’amor propi d’algú. Épargner la vieillesse, tenir miraments envers els vells.
-
figuradament
respectar.
Épargner les vieux, respectar els vells .
- [laisser vivre] perdonar la vida, salvar, deixar viure. Épargner les prisonniers, perdonar els presoners. Moscou a été épargné, Moscou es va salvar. N’épargner personne, no perdonar ningú.
- [employer avec mesure] estalviar, escatimar, escassejar infr. Je n’épargnerai aucun effort pour vous satisfaire, no estalviaré esforços per a complaure-us.
- épargner sa peine estalviar-se feina.
- épargner son temps estalviar-se temps.
- épargner une chose à qqn estalviar una cosa a algú. Il faut lui épargner les paroles inutiles, cal estalviar-li les paraules inútils.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç