éprouver

Pronúncia: epʀuve
    verb transitiu
  1. [essayer] provar. Éprouver la résistance d’un matériau, provar la resistència d’un material.
  2. posar a prova. Éprouver la fidélité d’un collaborateur, posar a prova la fidelitat d’un col·laborador.
  3. literàriament [constater] constatar, comprovar. Elle a éprouvé, à ses dépens, qu’on ne pouvait leur faire confiance, ha constatat que no es podia refiar d’ells.
  4. [ressentir] sentir, experimentar. Elle éprouvait une grande admiration pour lui, sentia una gran admiració per ell.
  5. [subir] sofrir, patir. Éprouver des difficultés, sofrir dificultats.
  6. afectar, castigar. Cette maladie l’a durement éprouvé, aquesta malaltia l’ha afectat molt.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç