éreinter

Pronúncia: eʀɛ̃te
    verb transitiu
  1. [blesser les lombes] esllomar.
  2. figuradament i familiarment [fatiguer extrêmement] rebentar, capolar, cruixir, esllomar, baldar. Cette longue promenade l’avait éreinté, aquella caminada l’havia rebentat (baldat, deixat baldat) .
    1. [blesser par un effort excessif] rebentar, destrossar, matar fam. Éreinter un cheval, rebentar (destrossar) un cavall.
    2. [critiquer] rebentar, deixar com un drap brut, criticar sense pietat, destrossar, escorxar viu, retallar [amb les crítiques].
    3. verb pronominal
  3. [se fatiguer] rebentar-se, esllomar-se, esfreixurar-se, escarramicar-se infr, llassar-se infr, lassar-se infr.
  4. [se fatiguer dans un travail] esllomar-se, esfreixurar-se, escarrassar-se, matar-se (treballant, etc) fam, escarramicar-se infr.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç