esquinter

Pronúncia: ɛskɛ̃te
    verb transitiu
  1. familiarment malmenar, destrossar.
    1. figuradament [fatiguer extrêmement] capolar, rebentar, esllomar.
    2. [critiquer durement] rebentar, deixar com un drap brut, destrossar, criticar sense pietat.
    2. verb pronominal
  2. familiarment espatllar-se, fer-se malbé, destrossar-se. Si tu continues à lire sans lumière, tu vas t’esquinter la vue, si continues llegint sense llum et faràs malbé la vista .
    • [s’éreinter] esllomar-se, rebentar-se, matar-se [treballant].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç