Pronúncia: esɥije
-
verb transitiu
- eixugar, torcar reg. Est-ce que tu as déjà essuyé la vaisselle ?, ja has eixugat els plats? Essuie ton visage avec cette serviette, eixuga’t la cara amb aquesta tovallola. Essuie tes larmes, eixuga’t les llàgrimes.
- [ôter la poussière] treure (llevar) la pols de. Ce garçon ne sait pas essuyer les meubles, aquest noi no sap treure la pols dels mobles.
-
figuradament
patir, sofrir, tenir, haver d’aguantar (de suportar).
Essuyer une défaite, patir una derrota.
Elle a essuyé de grosses pertes, ha tingut unes pèrdues molt importants .
• rebre [un crit, etc]. Il n’a essuyé que des reproches, no ha rebut més que retrets.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç