Pronúncia: ɛstɔma
-
masculí
- anatomia estómac, ventrell fam, païdor pop.
- aigreurs d’estomac medicina agror sing d’estómac.
-
avoir de l’estomac
tenir estómac [tenir l’estómac prominent].
- figuradament tenir coratge (o cor).
- despectivament [manquer de sensibilité] tenir estómac (o un fetge de rajada, o el fetge gros).
- tenir barra (o galtes, o la cara gruixuda).
- avoir l’estomac dans les talons tenir l’estómac als peus (o tenir gana).
- avoir (ou rester) sur l’estomac [qqn, qqch] no poder empassar-se (o tenir entravessat -ada).
- avoir un creux à l’estomac (ou l’estomac creux) figuradament tenir l’estómac (o un budell) buit (o tenir un buit a l’estómac, o tenir gana, o tenir mal de cor).
- avoir un estomac d’autruche familiarment tenir un estómac de pedra (o tenir bon païdor).
- barbouiller l’estomac regirar l’estómac (o regirar el ventrell).
- brûlures d’estomac medicina cremor sing d’estómac.
- faire qqch à l’estomac culot (y aller au culot).
- lavage d’estomac rentatge d’estómac.
- ouvrir l’estomac figuradament obrir la gana.
- prendre de l’estomac criar panxa fam.
- se remplir l’estomac omplir el ventre (o el pap), treure el ventre de pena.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç