Pronúncia: etablismɑ̃
-
masculí
- [action d’établir, de s’établir] establiment. L’établissement des colons dans un nouveau pays, l’establiment dels colons en un país nou.
- [acquisition d’une position sociale] fet de situar-se, adquisició f d’una posició social, cop de cap fam, pensament fam. Elle cherche son établissement, es vol situar (vol prendre marit).
- [d’un fait] establiment, demostració f.
- [d’un texte] establiment, fixació f.
- [d’un compte] assentament.
- [lieu où qqch ou qqn est établi] establiment. Un établissement commercial, un establiment comercial.
- chef d’établissement cap (o director -a) de centre.
- établissement hospitalier centre (o establiment) hospitalari.
- établissement pénitentiaire centre (o establiment) penitenciari.
- établissement scolaire centre (o establiment) escolar (o centre educatiu).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç