Pronúncia: etɔne
-
adjectiu
- parat -ada, sorprès -esa, atònit -a, astorat -ada, embadalit -ida. Il a été très étonné de la revoir, va quedar molt parat de tornar-la a veure.
- antigament commogut -uda, commòs -osa lit, sotragat -ada.
- avoir (ou prendre) l’air étonné fer cara de sorpresa.
- être étonné de qqch sorprendre’s (o estranyar-se) d’alguna cosa.
- faire l’étonné fer el distret (o el desentès).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç