étouffer

Pronúncia: etufe
    verb transitiu
  1. [asphyxier] ofegar, asfixiar.
  2. [noyer] ofegar, negar.
  3. [suffoquer] ofegar, asfixiar, sufocar. La chaleur m’étouffe, la calor m’ofega (em sufoca).
  4. figuradament, familiarment i irònicament [gêner] preocupar, amoïnar. Les scrupules ne l’étouffaient pas, els escrúpols no el preocupaven .
    • [oppresser, peser] ofegar. La vie au village l’étouffait, la vida al poble l’ofegava.
  5. [une plante] ofegar.
  6. [éteindre] ofegar, apagar, extingir. Étouffer le feu, ofegar (apagar) el foc.
  7. figuradament [un son] ofegar, apagar, esmorteir.
    • [faire taire] ofegar, fer callar. Étouffer les protestations, ofegar les protestes.
  8. [un soupir, ses larmes, les sentiments, etc] ofegar, reprimir, contenir, sufocar.
  9. [arrêter, enrayer] ofegar, aturar, frenar. Étouffer un scandale, ofegar (aturar) un escàndol.
  10. la peste l’étouffe ! antigament mal llamp el mati!.
    • la peste m’étouffe ! mal llamp! (o merda!)
    11. verb intransitiu
  11. ofegar-se pron, tapar-se pron, sufocar-se pron, acubar-se pron infr. Étouffer de chaleur, ofegar-se de calor.
  12. figuradament ofegar-se pron, sentir-se pron ofegat -ada. Dans sa famille, elle étouffe, amb la seva família, s’hi ofega.
  13. on étouffe ici ! fa una calor sufocant (o quin ofec!, o quina xafogor!)
    14. verb pronominal
  14. [une personne] ofegar-se, asfixiar-se.
  15. [un moteur] ofegar-se.
  16. [deux personnes] ofegar-se. Ils s’étouffaient en voulant s’embrasser, s’ofegaven volent-se abraçar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç