Pronúncia: etuʀdi
-
adjectiu
- [qui agit sans réflexion] esbojarrat -ada, eixelebrat -ada, capfluix -a, estordit -ida.
- [qui ne fait pas attention à ce qu’il fait] distret -a, irreflexiu -iva, superficial.
- à l’étourdie a la babalà (o de lleuger, o a la lleugera, o sense mirar prim, o eixelebradament, o irreflexivament, o esbojarradament, o d’una manera esbojarrada). Il agissait à l’étourdie, feia les coses a la babalà. masculí i femení
- esbojarrat -ada, eixelebrat -ada, estordit -ida, esvalotat -ada, desentenimentat -ada, desassenyat -ada, forassenyat -ada, tabalot -a.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç