Pronúncia: etuʀdimɑ̃
-
adverbi
- esbojarradament, eixelebradament, estordidament.
- sense pensar, sense pensar-s’hi dues vegades, precipitadament, irreflexivament. Elle s’était lancée étourdiment dans l’affaire, s’havia ficat irreflexivament en aquell assumpte.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç