étourdir

Pronúncia: etuʀdiʀ
    verb transitiu
  1. [faire perdre conscience] estabornir.
  2. [faire perdre à demi conscience, faire perdre l’orientation] estordir, atordir. Les garçons l’étourdissaient de leurs cris, els nois l’atordien amb els seus crits.
  3. [causer du vertige, enivrer] marejar, mig estabornir, mig embriagar. Le vin m’avait étourdi, el vi m’havia mig estabornit.
  4. [fatiguer par le bruit, les paroles] atabalar, atordir, atorrollar.
    5. verb pronominal
  5. [perdre conscience] atabalar-se, atordir-se, atorrollar-se.
  6. [s’enivrer, se griser] perdre la consciència, estabornir-se, embriagar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç