étrange

Pronúncia: etʀɑ̃ʒ
    adjectiu
  1. estrany -a (extraordinari, no corrent). Bruit étrange, soroll estrany. Un cas étrange, un cas estrany. Une fille étrange, una noia estranya.
    2. masculí
  2. [étrangeté] estranyesa f.
  3. fantàstic. Le monde de l’étrange, el món del fantàstic (d’allò fantàstic).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç