étrangler

Pronúncia: etʀɑ̃gle
    verb transitiu
  1. [étouffer] escanyar, estrangular, ofegar.
  2. figuradament ofegar, asfixiar, sufocar. L’émotion l’étranglait, l’emoció l’ofegava (el sufocava) .
    • ofegar, reprimir, contenir, sufocar. Étrangler la liberté, ofegar la llibertat.
  3. [resserrer] estrènyer. Cette ceinture étrangle la taille, aquest cinturó estreny la cintura.
  4. étrangler une voile marina, marítim carregar una vela.
    5. verb pronominal
  5. ennuegar-se, escanyar-se.
  6. figuradament esgargamellar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç