éveiller

Pronúncia: eveje
    verb transitiu
  1. literàriament [réveiller] despertar. Un coup de tonnerre nous a éveillés, un tro ens va despertar.
  2. figuradament despertar, desvetllar, suscitar, estimular. Éveiller des passions, despertar passions. Éveiller des soupçons, despertar sospites. Cette activité sert à éveiller son intelligence, aquesta activitat serveix per a despertar (desvetllar) la seva intel·ligència .
    1. [une personne] despertar, espavilar, deixondir, eixorivir infr, esparpillar infr.
    2. éveiller l’attention cridar l’atenció.
    3. [qqn à qqch] despertar (o desvetllar) l’interès per. Éveiller un enfant à la musique, despertar l’interès per la música a un infant.
    4. n’éveiller aucun écho no provocar cap reacció (o no tenir ressò).
    3. verb pronominal
  3. despertar-se. La ville s’éveilla lentement, la ciutat es despertà lentament.
  4. figuradament despertar-se, desvetllar-se, esclatar intr, manifestar-se. Pendant l’adolescence s’éveillent de nouvelles sensations, a l’adolescència es desvetllen noves sensacions.
  5. s’éveiller à [un sentiment] despertar-se a. Elle s’éveilla à l’amour, es despertà a l’amor.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç