exagérer

Pronúncia: ɛgzaʒeʀe
    verb transitiu
  1. exagerar. Exagérer l’importance d’un fait, exagerar la importància d’un fet.
    2. verb intransitiu
  2. [abuser] exagerar.
  3. [dépasser les bornes] fer-ne un gra massa, passar de la ratlla.
    4. verb pronominal
  4. exagerar tr. Elle s’est exagéré le risque, ha exagerat el risc.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç