excuser

Pronúncia: ɛkskyze
    verb transitiu
  1. excusar, disculpar. Veuillez excuser mon retard, us prego que excuseu el meu retard.
  2. perdonar. Excusez-moi !, perdoneu (perdoni, o perdó)! Excusez-moi si je ne peux pas venir, perdoneu-me si no puc venir (ho sento però no puc venir).
  3. excusez du peu ! familiarment i irònicament déu-n’hi-do (odéu-n’hi-doret, o no s'està de res)!
  4. excuser un juré dret exculpar un jurat.
  5. se faire excuser excusar-se (o disculpar-se). Jean n’a pas pu venir, il s’est fait excuser, en Joan no ha pogut venir, s’ha disculpat.
    6. verb pronominal
  6. excusar-se, disculpar-se. Il s’était excusé de sa mauvaise humeur, s’havia excusat del seu mal humor.
  7. qui s’excuse s’accuse qui s’excusa s’acusa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç