exercer

Pronúncia: ɛgzɛʀse
    verb transitiu
  1. exercitar. Exercer sa mémoire, exercitar la memòria. Exercer son esprit, exercitar la intel·ligència.
  2. [un animal] exercitar, ensinistrar.
  3. [mettre en usage, faire agir] exercir. Exercer son pouvoir, exercir el seu poder. Il exerce les fonctions de maire, exerceix les funcions d’alcalde. Ce médecin n’exerce plus, aquest metge ja no exerceix.
  4. exercer à acostumar a (o entrenar per a, o preparar per a, o endurir per a). Exercer le corps à supporter le froid, acostumar el cos a aguantar el fred.
  5. exercer sa patience posar a prova la paciència.
    6. verb pronominal
  6. exercitar-se, entrenar-se, ensinistrar-se, habituar-se. C’est un athlète qui s’exerce tous les matins, és un atleta que s’entrena cada matí. Ma fille s’exerce au violon, la meva filla s’exercita amb el violí.
  7. [se manifester, agir, se faire sentir] exercir-se. Son influence s’exerçait sur un vaste territoire, la seva influència s’exercia sobre un vast territori.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç