exhaler

Pronúncia: ɛgzale
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament biologia exhalar. La campagne exhalait une odeur agréable, el camp exhalava una olor agradable. La respiration consiste à inhaler et ensuite exhaler, la respiració consisteix a inhalar i tot seguit exhalar. Ce lieu exhale la tranquillité, aquest lloc exhala tranquil·litat.
  2. [un son] deixar anar, llançar, engegar, proferir, fer. Il exhala un soupir, deixà anar un sospir.
  3. literàriament [une émotion] llançar, manifestar, desfermar. Elle exhalait sa joie dans ses chants, manifestava la seva joia en els seus cants. Exhaler sa colère, exhalar la ira.
  4. exhaler le dernier soupir figuradament exhalar el darrer sospir.
    5. verb pronominal
  5. exhalar-se, desprendre’s. Les vapeurs qui s’exhalaient de la lagune, els vapors que s’exhalaven de la llacuna.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç