Pronúncia: ɛkspedjɑ̃ -jɑ̃t
-
adjectiu
- expedient, convenient, oportú -una. masculí
- expedient [mitjà de sortir-se d’una dificultat].
- despectivament subterfugi, pal·liatiu. Recourir à des expédients, recórrer a subterfugis (a pal·liatius).
- vivre d’expédients figuradament ésser un -a menjapà (o ésser un -a aprofitat -ada).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç