expédier

Pronúncia: ɛkspedje
    verb transitiu
  1. [assurer l’envoi de] expedir, enviar, trametre, despatxar. Elle a expédié la lettre par la poste, ha expedit la carta per correu.
  2. [faire promptement] expedir, despatxar, fer. Il a expédié les affaires courantes, ha despatxat els assumptes corrents.
  3. [faire une tâche pour s’en débarrasser, en finir vite avec qqn] enllestir, despatxar. Elle a expédié les clients pour pouvoir parler avec lui, va enllestir de pressa els clients per poder parlar amb ell.
  4. dret expedir, estendre. Il faut expédier ce contrat, cal expedir aquest contracte.
  5. familiarment [envoyer qqn quelque part pour s’en débarrasser] enviar, trametre, encolomar, enviar de pet [en algun lloc]. On lui a expédié cette drôle d’assistante sans lui demander son avis, li encolomaren aquella mena d’ajudant sense demanar-li el parer. Elle expédia les enfants au lit, va enviar els nens de pet al llit.
  6. bon à expédier dret fórmula f de còpia (o d’expedició).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç