externe

Pronúncia: ɛkstɛʀn
    adjectiu
  1. pròpiament medicina i geometria extern -a. La face externe de qqch, la cara externa d’alguna cosa. Médicament d’usage externe, medicament d’ús extern. Angles externes, angles externs.
    2. masculí i femení
  2. [dans une école, un hôpital] extern -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç