Pronúncia: ɛkstʀɛm
-
adjectiu
- [qui est tout à fait au bout] extrem -a. La partie extrême d’un objet, la part extrema d’un objecte. L’extrême droite, l’extrême gauche, l’extrema dreta, l’extrema esquerra.
-
figuradament [grand, exceptionnel, extraordinaire]
extrem -a, gran, excepcional, extraordinari -ària.
Une joie extrême, una extrema (gran) alegria (una alegria extraordinària).
D’extrême urgence, d’extrema urgència .
• [excessif, immodéré] extrem -a, extremat -ada. Un climat extrême, un clima extrem (extremat). Il est extrême en tout, és extremat en tot.
masculí
- pròpiament filosofia extrem. Passer d’un extrême à l’autre, passar d’un extrem a l’altre (o d’extrem a extrem). Les extrêmes d’un syllogisme, els extrems d’un sil·logisme.
- situació f extrema, situació f límit. Se porter aux extrêmes, deixar-se anar a situacions extremes (a situacions límit).
- à l’extrême a l’extrem (o a l’últim extrem, o al darrer extrem, o a ultrança, o al límit).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç