Pronúncia: fɑʃe
-
adjectiu
- enfadat -ada, disgustat -ada.
- avoir un air fâché fer cara d’enfadat -ada. Il a un air fâché, fa cara d’enfadat (o sembla que estigui enfadat).
-
être fâché
estar enfadat -ada (o enfadar-se, o estar disgustat -ada, o disgustar-se).
Elle est fâchée de ce contretemps, està enfadada per aquest contratemps .
• [mécontent] estar descontent -a de (o estar insatisfet -a de). Je suis très fâché d’être médiocre, estic molt insatisfet d’ésser mediocre. Je ne suis pas fâché qu’elle parte, no em sap pas greu que ella parteixi. -
être fâché avec qqn
estar barallat -ada (o renyit -ida).
• familiarment [être incapable à l’égard de qqch] estar barallat -ada. Pierre est fâché avec la grammaire, en Pere està barallat amb la gramàtica. - être fâché contre qqn estar enrabiat -ada amb algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç