fâcher

Pronúncia: fɑʃe
    verb transitiu
  1. [agacer] fer enrabiar, fer enfadar, enutjar.
  2. [mécontenter] disgustar, fer enfadar, enutjar. Soit dit sans vous fâcher, no us voldria disgustar.
  3. antigament afligir, entristir, adolorar infr, contristar infr.
    4. verb pronominal
  4. enrabiar-se, enfadar-se, enutjar-se. Il s’est fâché contre son frère, s’ha enrabiat amb el seu germà.
  5. [être contrarié] disgustar-se, enfadar-se, enutjar-se. Il se sont fâchés à cause de son manque de politesse, s’han disgustat a causa de la seva manca de cortesia.
  6. [se brouiller] barallar-se, estar barallat -ada, enfadar-se, enutjar-se, renyir. Elle s’est fâchée à mort avec sa voisine, està barallada a mort amb la seva veïna.
  7. se fâcher tout rouge enfurismar-se (o treure foc pels queixals).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç