faillir

verb intransitiu
1. estar a punt de. J’ai failli tomber, he estat a punt de caure.
2. antigament caure en falta, fallir infr.
   • [à qqn] fallar, fallir infr.
3. literàriament [à qqch] faltar. Faillir à son devoir, faltar al deure.
4. [à, de] antigament estar a punt de.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç