faire

Pronúncia: fɛʀ
    verb transitiu
  1. [construire, réaliser, agir, provoquer] fer. Faire une maison, le lit, sa valise, un malheur, fer una casa, el llit, la maleta, una desgràcia.
  2. [dans une comparaison] fer. Je n’agis pas comme tu fais, jo no actuo pas com (ho fas) tu.
  3. [pratiquer] fer, jugar a, practicar. Faire du sport, fer esport. Faire du football, jugar a futbol.
  4. [instruments] tocar, practicar amb. Faire du piano, tocar el piano.
  5. [véhicules] anar. Faire de la motocyclette, anar amb moto.
  6. [étudier] fer, estudiar. Faire de la géographie, fer geografia. Faire l’École normale, estudiar a la Normal. Faire son Droit, estudiar Dret.
  7. familiarment [voler] pispar, fer, robar.
  8. [vendre] vendre, tocar. Ils font le gros, venen a l’engròs. Je ne fais pas cet article, no el toco, aquest gènere.
  9. [prendre] agafar, tenir, passar. Faire de la fièvre, agafar febre. Faire une maladie, passar una malaltia.
  10. tenir. Faire un métier, tenir un ofici. Faire un rêve, tenir un somni.
  11. [atteindre] ésser (prou), fer (prou), estar bé. Cela ne fait pas assez, això no és (o amb això no fem) prou. Cela commence à bien faire, això comença a estar bé. Il faut faire avec ça, ja fem prou amb això.
  12. [avoir pour mesure] fer, tenir. Ce réservoir fait trente litres, aquest dipòsit fa trenta litres de capacitat.
  13. [atteindre une vitesse] fer, anar a. Cette voiture fait du cent cinquante à l’heure, aquest cotxe fa (o va a) cent cinquanta per hora.
  14. [arriver, devenir] passar. Qu’est-ce que cela fait si je n’y vais pas ?, què passa si no hi vaig?
  15. [importer] importar, fer-hi. Cela ne fait rien, no té importància (o no hi fa res).
  16. [constituer, apporter] ésser, constituir, aportar, conferir. Cela fait le charme de l’endroit, això és l’encant de l’indret. Cela fait autorité, això confereix autoritat.
  17. [devenir] ésser, esdevenir. Elle fera une bonne épouse, serà una bona dona.
  18. [une profession, une fonction] fer de, representar. Il fait le voleur, fa de lladre. Il fait le Roi dans cette comédie, fa de rei en aquesta comèdia. C’est un canapé qui fait lit, és un sofà que fa de llit.
  19. [se montrer comme] fer(-se). Il fait le difficile, es fa el rebec. Il fait l’imbécile, fa l’imbècil.
  20. veure’s pron semblar, parèixer. Il fait vieux pour son âge, se’l veu vell per la seva edat.
  21. [former] fer, formar.
  22. [nommer] fer, nomenar.
  23. [procréer] fer, parir. Faire un enfant à une femme, fer un fill a una dona.
  24. [parcourir] recórrer, fer, passar per. Faire toute France, recórrer tot França. Il a fait plusieurs entreprises avant d’entrer dans notre maison, ha passat per diverses empreses abans d’entrar a la nostra empresa.
  25. [fouiller dans] regirar, escorcollar, furgar en.
  26. [des chaussures neuves] fer donar, donar.
  27. [se fournir de] fer. Il me faut faire de l’essence, haig de fer benzina.
  28. antigament ciències militars [recluter] reclutar.
  29. à tout faire per a tot ús (o per a tot servei). Bonne à tout faire, criada per a tot servei.
  30. avoir fort (ou beaucoup à faire) tenir feina (per a fer alguna cosa).
  31. avoir mieux à faire que de tenir coses millors a fer que no pas. J’ai mieux à faire que de me promener avec lui, tinc coses millors a fer que no pas passejar-me amb ell.
  32. ça fait que i això fa que (o és per això que).
  33. ce faisant en fer-ho (o a l’hora de fer-ho).
  34. ce n’est ni fait ni à faire familiarment no està ni mig fet (o està mal fumut).
  35. c’est plus facile à dire qu’à faire aviat és dit (o és més fàcil de dir que no pas de fer).
  36. c’est un métier que de faire... vol ofici això de fer... C’est un métier que de faire un livre, vol ofici això de fer un llibre.
  37. comme il ferait de (ou pour) Elle l’insultait comme elle l’aurait fait d’un voleur, l’insultava com ho hauria fet amb un lladre.
  38. Dieu a fait l’homme à son image religió Déu va fer l’home a imatge seva.
  39. en faire trop [exagérer] fer-ne un gra massa (o passar-se de la ratlla).
  40. faire bien fer bonic (o fer goig, o fer patxoca, o fer bo).
  41. faire comme si... fer com si (o com aquell qui)... Il faisait comme s’il pleurait, feia com si plorés (o com aquell qui plora).
  42. faire dans [s’occuper de] dedicar-se (o tocar). Faire dans la bonneterie, dedicar-se als gèneres de punt.
  43. faire de l’eau fer (o prendre) aiguada.
  44. faire de son mieux fer (tot) el que pot (un hom).
  45. faire des petits tenir petits (o cadells, o cries, o criar). La chienne a fait ses petits, la gossa ha criat .
    irònicament [se multiplier] criar. Il parait qu’ils ont fait des petits, sembla que hagin criat (de tants que són).
  46. faire des rayons à qqn familiarment passar algú pels raigs X (o fer una radiografia a algú).
  47. faire du bien anar bé. Cela m’a fait du bien, això m’ha anat bé .
    • [un aliment] caure bé, aprofitar, provar, anar de gust.
  48. faire du mal [nuire] fer mal (o no provar).
  49. faire faire fer fer. C’est elle qui me l’a fait faire, és ella que m’ho ha fet fer.
  50. faire l’affaire fer al cas (o ésser del cas). Cela doit faire l’affaire, això ha de fer al cas.
  51. faire l’aumône fer almoina.
  52. faire les chaussures enllustrar el calçat (o netejar les sabates, o fer les sabates).
  53. faire long [un discours, un écrit] ésser llarg -a.
  54. faire sa... fer la... Ne fais pas ta mijaurée, no facis la posturera!
  55. faire ses chaussures enllustrar-se (o netejar-se) les sabates.
  56. faire tout ésser-ho tot (o no haver-hi res més).
  57. faire un mensonge inventar una mentida.
  58. la faire familiarment fregir-la (o fer el salt a).
  59. le faire à... donar-se aires de (o fingir, o afectar, o posar-hi)… Il le fait au sentiment, afecta (o hi posa) sentiment.
  60. n’avoir que faire de no haver-ne de fer res, de (o no haver de menester, o no necessitar gens de). Je n’ai que faire de ses compliments, no necessito els seus compliments.
  61. n’avoir rien à faire no tenir res a veure amb.
  62. ne faire que... no parar de... Il ne faisait que bâiller, no parava de badallar .
    • [venir de] acabar tot just de. Elle ne fait que d’arriver, acaba tot just d’arribar.
  63. qu’est-ce que cela te fait ? què t’importa a tu això? (o i a tu què t’hi va?)
  64. rien n’y fit no hi va haver res a fer.
  65. savoir y faire saber sortir-se’n (o saber-se-les totes, o saber-la llarga).
  66. verb intransitiu
  67. lligar, adir-se pron. Ces fleurs font très bien avec le tapis, aquestes flors lliguen molt (bé) amb la catifa.
  68. dir. Fit-il, feu (o va fer, o digué, o va dir).
  69. [agir] fer, obrar. Elle a bien fait de s’en aller, ha fet ben fet d’anar-se’n.
  70. familiarment [uriner, déféquer] fer-s’ho pron. Un enfant qui fait au lit, un nen que s’ho fa al llit.
  71. jocs d’entreteniment repartir, donar. C’est à toi de faire, et toca donar a tu.
  72. faire si bien (ou tant) que fer tants esforços (o esforçar-s’hi tant) que. Il fit si bien qu’il l’arracha, s’hi va esforçar tant, que al final ho va arrencar.
  73. verb impersonal
  74. fer (fer un temps determinat). Il fait clair, es fa clar (o clareja). Il faisait (du) soleil, feia sol. Il fait quarante degrés à l’ombre, fa quaranta graus a l’ombra. Il fait doux, fa un dia (o un temps) agradable.
  75. ça fait (un certain temps) que... ja fa (un temps) que... Ça fait dix jours qu’elle n’est pas venue, ja fa deu dies que no ha vingut.
  76. faire beau fer bo (o bon temps).
  77. faire chaud (froid) fer calor (fred).
  78. faire jour (nuit) ésser de dia (nit).
  79. faire laid fer mal temps.
  80. faire mauvais fer mal temps.
  81. il fait faim (soif) familiarment hi ha gana (o fam) (set).
  82. verb pronominal
  83. [se fabriquer, se procurer] fer-se (seu seva), guanyar tr, treure’s tr. Elle se fait mille euros par mois, guanya mil euros el mes. Il est sympa mais il faut se le faire, és simpàtic però cal guanyar-se’l (o cal fer-se’l seu). Elle ne se fait plus d’illusions, ja no es fa il·lusions.
  84. [être à la mode, selon l’usage] portar-se, fer-se.
  85. [se former] fer-se, formar-se.
  86. familiarment [sexuellement] tirar-se, fotre’s.
    • [tuer] pelar.
  87. [se construire] estar fent-se, anar madurant. Son style se fait, el seu estil va madurant.
  88. [devenir] convertir-se en, fer-se. Les livres de ce genre se font rares, aquesta mena de llibres es fan rars.
  89. [volontairement] fer-se, tornar-se. Il s’est fait prêtre, s’ha fet capellà.
  90. [des vêtements, des chaussures] donar-se.
  91. [à] [s’habituer à] fer-se, acostumar-se, avesar-se (a). Il faut se faire aux temps nouveaux, cal fer-se als nous temps. Il ne s’est fait pas encore à ce genre de vie, encara no s’ha acostumat a aquest mode de vida. Je ne pouvais pas m’y faire, no m’hi podia pas acostumar. Elle se fera à cette idée, ja s’acostumarà a aquesta idea.
  92. [+ inf] Elle s’est fait réprimander, l’han renyada. Il s’était fait attraper, l’havien atrapat.
  93. comment se fait-il que...? com és que...?
  94. il se fait tard es fa tard.
  95. se faire beau [une personne] empolainar-se (o empolistrar-se).
    • [un objet quelconque] embellir-se, emboniquir-se.
  96. se faire vieux fer-se vell -a (o envellir).
  97. se faire des soucis preocupar-se (o capficar-se).
  98. se faire tout petit arraulir-se (o empetitir-se, o fer-se petit -a).
  99. s’en faire familiarment passar ànsia (o patir, o preocupar-se, o amoïnar-se, o passar pena, o basquejar, o posar-se pedres al fetge). Ne t’en fais pas !, no et preocupis! (o no t’hi amoïnis!)
  100. masculí
  101. manera f de fer, estil, fer. Cet ouvrage montre un faire plus élaboré, aquesta obra mostra una manera de fer més elaborada.
  102. il y a loin du dire au faire aviat és dit (o una cosa és dir-ho i l’altra és fer-ho).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç