falloir

Pronúncia: falwaʀ
    verb impersonal
  1. caldre, ésser necessari, haver de. Il faut que je parte, me n’haig d’anar.
  2. caldre, necessitar, fer falta. Nous avons ce qu’il nous faut, tenim allò que ens cal.
  3. deure, haver de. Faut-il être bête !, s’ha de ser animal! Je l’ai vu, il faut que tu te sois trompé, l’he vist: et deus haver equivocat.
  4. comme il faut com cal. C’est une femme comme il faut, és una dona com cal.
  5. encore faut-il que... si és que (o falta que)... Encore faut il qu’il soit vrai, si és que és (o falta que sigui) veritat.
  6. faudra voir ja (ho) veurem.
  7. faut le faire ! déu-n’hi-do! (odéu-n’hi-doret!)
  8. faut pas t’en faire no cal que et preocupis (o que passis ànsia).
  9. faut voir... hauries (hauríeu) de veure..
  10. il en faut du courage pour... s’ha de ser valent -a per...
  11. il faut ce qu’il faut familiarment això és el que cal.
  12. il faut de tout pour faire un monde hi ha d’haver de tot (al món).
  13. il faut le voir pour le croire s’ha de veure per a creure.
  14. il faut qu’il arrive en ce moment ! només faltava ell!
  15. il faut voir ja (ho) veurem. Cela lui semblait important, mais il faut voir, allò li semblava important, però ja (ho) veurem.
  16. il lui en faut peu pour se mettre en colère li costa poc d’enrabiar-se.
  17. il s’en faut (bien ou de beaucoup) ou loin s’en faut ni de bon tros (o ni de molt, o ni de lluny, o ni per pensament). Je n’ai pas reçu tout l’argent, il s’en faut, no he rebut tots els diners, ni de bon tros. Elle, contente ? il s’en faut !, ella, contenta? ni de bon tros!
  18. il s’en faut de peu (ou peu s’en faut) poc se’n falta (o ha anat de poc).
  19. quand (il) faut y aller (il) faut y aller endavant (o vinga), no et desanimis!
  20. s’en falloir faltar (o mancar, o estar a punt de, o cuidar lit). Elle a failli tomber ; il s’en est fallu d’un rien (ou de peu), ha estat a punt de caure: li ha faltat (o ha anat de) ben poc (o d’un pèl).
  21. tant s’en faut tot al contrari (o ben al contrari, o ni de bon tros, o ni de molt, o ni de lluny, o ni als mils). Elle n’est pas sotte, tant s’en faut, no és ximple, tot al contrari.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç