farcir

Pronúncia: faʀsiʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament farcir. Farcir un poulet, farcir un pollastre. Il lui a farci la tête de bêtises, li ha farcit el cap de bestieses.
    2. verb pronominal
  2. pròpiament, figuradament i familiarment cruspir-se, clavar-se, endrapar tr, engolir tr, enviar-se. Je me suis farci tout le fromage, m’he engolit tot el formatge. Elle s’est farci tout le travail, es va clavar tot el treball.
  3. popularment [sexuellement] tirar-se, fotre’s.
  4. familiarment i despectivament [supporter] suportar tr, aguantar tr.
  5. il faut se le farcir figuradament i despectivament cal suportar-ho (o s’ha d’aguantar).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç