Pronúncia: fotif -iv
-
adjectiu
- en falta, culpable, en culpa. Je me sens comme un enfant fautif, em sento com un infant sorprès en falta.
- antigament fal·lible, defectuós -osa, que pot fallar, que falla.
- [qui renferme des fautes, des défauts] defectuós -osa, fals -a. Une monnaie fautive, una moneda defectuosa.
- [qui renferme des erreurs] erroni -ònia, inexacte -a, incorrecte -a, equivocat -ada. Cette citation est fautive, aquesta citació és inexacta. Ce calcul est fautif, aquest càlcul és erroni. masculí i femení
- qui té la culpa, qui ha fallat, responsable, culpable.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç