Pronúncia: fo -s
-
adjectiu
- fals -a. Fausse facture, monnaie, factura, moneda falsa. Faux plafond, fals sostre.
- [postiche] postís -issa. Fausse barbe, barba postissa.
- [personne] fals -a, hipòcrita, caragirat -ada, fingit -ida infr, falsiós -osa infr.
- música fals -a. Une fausse note, una nota falsa.
- à faux en fals. Accuser à faux, acusar en fals.
- avoir le jugement (ou l’esprit faux) tenir un criteri equivocat.
- avoir tout faux familiarment equivocar-se completament (o del tot).
- dire faux mentir (o dir mentides).
- en porte à faux construcció voladís -issa (o que fa volada).
- être faux comme un jeton familiarment ésser més fals -a que Judes.
-
faire faux bond
[une balle]
fer mal bot.
• figuradament fer el salt (o no complir un compromís). - faire un faux numéro [au téléphone] marcar un número malament (o equivocar-se de número).
- faire un faux sens interpretar malament.
- faux frais despeses imprevistes.
- faux pas pròpiament i figuradament ensopegada f (o pas [en] fals). Faire un faux pas, ensopegar.
- faux pli arruga f.
- il est faux de (que)... és fals (que)... Il est faux de dire qu’elle était malade, és fals dir que estava malalta.
- une situation fausse una situació equívoca.
- un faux air de qqn una semblança (o una retirada) vaga amb algú.
- un faux dur un dur de pa sucat amb oli (o un dur de per riure).
- un faux frère un traïdor.
- un faux jeton (ou cul, ou derche) un -a fals -a (o un -a hipòcrita, o un -a caragirat -ada, o un judes). masculí
- allò fals, mentida f. Distinguer le vrai du faux, distingir allò cert d’allò fals.
- dret [document] fals, falsificació f.
- art falsificació f.
Vegeu també:
faux1
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç