Pronúncia: favœʀ
-
femení
- pròpiament i figuradament [bienfait, considération] favor m, gràcia lit, mercè infr. Elle lui demanda une faveur, li va demanar un favor.
- [bienveillance] favor m, emparança, valença, privadesa. Il avait gagné la faveur des gens, havia guanyat el favor de la gent.
- [ruban] cinta (de seda).
- à la faveur de a l’empara de (o aprofitant). Elle s’était enfuie à la faveur de l’obscurité, havia fugit a l’empara de la foscor.
-
en faveur de
a favor de.
Il y a erreur en ma faveur, hi ha un error a favor meu .
• gràcies a (o en consideració de). Il est venu en faveur de tes mérites, ha vingut en consideració dels teus mèrits. -
être en faveur auprès de qqn
tenir el favor d’algú (important).
• caure en gràcia a algú (o tenir l’estima d’algú). - de faveur de favor (o preferent). Tour de faveur, torn preferent.
- traitement de faveur tracte de favor.
- un homme en faveur un favorit (o un privat).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç