feindre

Pronúncia: fɛ̃dʀ
    verb transitiu
  1. fingir, figurar, aparençar infr. Feindre l’indifférence, fingir indiferència.
  2. antigament imaginar, forjar.
  3. feindre de fingir que (o de). Ils feignaient de ne rien comprendre, fingien que no entenien res (o de no entendre res).
    4. verb intransitiu
  4. literàriament dissimular.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç